• *
    *
    *
    *
    *
    Fields marked with an asterisk (*) are required.

Jo confesso

Novel·la. 


jo confessoJaume Cabré.
Proa, 2011 (999 ps.)




Tal com anuncia la contraportada de la novel.la: Si la botiga d'antiguitats de la família és tot un univers per al petit Adrià, el despatx del seu pare és el centre d'aquest univers, i el tresor més preuat de tots és un magnífic violí del segle XVIII al voltant del qual giren moltes històries d'aquesta novel.la de novel.les.

El personatge central del llibre és l'Adrià Ardèvol, fill d'un antiquari barceloní que decideix escriure un text memorialístic de caire confessional després que li hagin diagnosticat una malaltia mental degenerativa. La biografia de l'Adrià Ardèvol és el canemàs de la novel.la, en què es parla de la bellesa, de l'ànsia de saber, de la crueltat, de l'origen del mal, de l'amistat i de tot allò que pot formar part d'una vida.

Jo confesso és una llarga carta d'amor d'algú que ha hagut de jugar sol durant molts anys, entre llibres vells i secrets inconfessats, d'algú que ha estimat de manera incondicional; d'algú que se sent culpable d'una mort violenta, i d'algú que no entén el mal que recorre la història d'Occident.

No us espanteu, però, en veure el volum. Són mil pàgines que es llegeixen amb fruïció i amb bon ritme. Jaume Cabré és un mestre de la narració: tant el llenguatge, com el ritme, com la trama, com els temes... estan disposats perquè el lector s'ho passi bé. I així és.

Un tast:

... Isaiah va deixar el llibre damunt la tauleta i va dir cada dia llegeixo i cada dia m'adono que em falta tot per llegir. I de tant en tant he de rellegir, tot i que només rellegeixo allò que es mereix el privilegi de la relectura.... I què mereix aquest privilegi?... La capacitat de poder fascinar el lector; de fer-lo admirar-se per la intel.ligència que hi ha al llibre que rellegeix o per la bellesa que genera. Tot i que amb la relectura, per la seva naturalesa, sempre entrem en contradicció. ... Què vols dir, Isaiah? ... Un llibre que no mereix ser rellegit tampoc no mereixia ser llegit... Però abans de llegirt-lo no sabíem que no mereixeria la relectura. La vida és així de cruel... (745).

Josep Maria Aloy, crític i escriptor.

Si voleu llegir els comentaris o veure més recomanacions, heu d'estar registrats.


Estàs aquí: Recomanacions Adults Jo confesso
Recomanacions, activitats, projectes col·laboratius i molt més! Si ets amant de la lectura Fes-te'n soci!

La Cita

Per fi sóc feliç, car he retornat pel record a l'única veritat: la literatura.

Fernando Pessoa, poeta portuguès (1888-1935)


Veure més cites

Amb la col·laboració d'Arambee i factoria81

Segueix-nos!

Enllaç a la nostra pàgina de facebook social twitter box blue